El segrest de Proserpina: deures d'estiu

Siciliae insulae incolae ceteraeque gentes antiquae Cererem, frumenti frugumque deam, Proserpinamque, filiam Iovis et Cereris, magno amore colebant. Insula Sicilia Cereri Proserpinaeque sacrata erat. In media insula est lacus et circa lacum lucus amoenus. Humida terra varios flores gignit et hoc loco perpetuum ver est. Ibi Proserpina a Plutone[1], qui sub terris apud Inferos regnabat, in nemore prope urbem Hennam sito, rapta est[2]. Pluto Proserpinam in Inferos, sua regna, secum duxit.
Interea Ceres, cum filiam suam frustra quaereret, tandem taedas ignibus, qui[3] ex Aetnae vertice erumpunt, inflam mavit omnesque terras maesta peragravit. Noctu flammiferas taedas gerebat; cum sol cetera sidera fugaverat, suam filiam rursus quaerebat. Tandem Iuppiter, Cereris precibus fatigatus, fratri Plutoni iussit ut Proserpinam ex Inferos dimitteret. Risit Inferorum rex, at Iovis mandatis paruit. Statim Proserpinam ad se vocavit ac sic hortatus est: "i, Proserpina, ad matrem. Noli maerere. Tibi inter inmortales bonus vir ero. Ego Iovis frater sum. Huc cum rursus veneris, omnibus imperabis."Proserpina gaudio exsultans in currum conscendit. Mercurius deus equos agitavit:neque montes neque valles equorum cursum tardaverunt. Ut Ceres, quae[4] ante templum maesta sedebat, currum vidit, accurrit. Proserpina etiam matri obviam cucurrit. Mater filiam longo amplexu tenet totumque diem a doloribus requievit matris et filiae animus. Postea Proserpina partem anni apud Inferos cum Plutone, at alteram partem in terris cum matre sua vixit. Ibi flava Ceres mortales vertere ferro terram docuit, cum iam victum eis silvae negarent.

[1] Ablatiu agent.
[2] Pretèrit perfet passiu: va ser segrestada.
[3] Nom.masc.pl: que, els quals.
[4] Nom. fem.pl: la qual.

BON ESTIU, NOIES!

Darreres gestes d'Amílcar abans de morir (PAU 06-07)

Aquesta és la meva proposta de traducció. Ja sabeu que sempre hi ha marge de variació en alguns punts en la traducció.

Però després que Amílcar va travessar el mar va arribar a Hispània, va produir grans coses amb la fortuna favorable*; va sotmetre les més grans i les més guerreres races; va enriquir tota Àfrica amb cavalls, amb armes, amb homes, amb riquesa. En pensar aquest de portar la guerra a Itàlia, l'any novè, després d'haver arribat a Hispània, va ser mort en una batalla lluitant contra els vetons.

C.Nepot, Vitae XXII, 4.

*També és possible intrepretar: la fortuna favorable va produir grans coses.